Sóc l'Elvis i t'estic buscant (Manuel)

Hey Forum, com va això?



Soc l'Elvis Presley, tinc 77 anys i visc... bé, ara visc a Castelldefells, però he viscut per tot arreu!


Però començaré pel principi. Tinc 77 i els porto molt bé, tinc els cabells a sobre dels muscles i puc dir que encare fan embogir les noies. M'he fet un lifting i estic com veieu a la foto: semblo de 30 anys! El cos, però, em delata: estic una mica gros i no em mou com avanç, fins i tot quan ballo no soc el mateix, encare que els moviments de pelvis els faig amb la mateixa gràcia de sempre i més. Per això algú em dic Pelvis Presley!


Fa anys que visc sol, no tinc fills i soc molt solitari, però voldria que això canviés i per això he entrat en aquest forum. Als anys 50's i 60's vaig ser molt famós. La gent m'estimava molt. Tant, que no podia sortir pel carrer tranquil; no podia menjar en un restaurant ni anar a prendre el sol a la platja. Al final vaig fingir la meva mort per poder escapar i descansar: començar una vida nova. Vaig a anar a viure a l'Amazònia amb els zoé, un poble de gent tranquil.la y feliç que no coneix les “ventatjes” de la nostra civilització. Va ser un intercanvi intens, vaig a aprendre a caçar i ells van a aprendre els acordes bàsics del rockandroll. Els zoé van incorporar els meus moviments pelvics als seus rituals i jo vaig incorporar la ayahuasca i la seva cosmovisió a la meva vida.


Tot anava molt bé, però sentia a un vuit irreductible: a l'Amazònia no existeix el pa amb tomàquet! Al principi no era greu, amb les novetats en tenia prou. Però finalment el desitge ha sigut mes gran i vaig tornar a sortir a la “civilitzaciò”. Ara visc a Castelldefells, on ningú em reconeix (als nois i a les noies de Castefa els mola l'electronica). Tinc molts amics, estic aprenen català i en las calçotades he trobat el misticisme de la meva vida amazònica. No tinc problemes econòmics, gaudeixo dels diners que m'arriben per drets d'autor (l'ESGAE em roba el 40%, però això es altra historia) i de vegades faig espectacles al carrer per arrodonir el mes.

Ara cerco la meva mitja taronja. Després de tants anys de soledat voldria compartir la vida amb una noia interessant, maca i simpàtica. Que sigui divertida, que li agradin les calçotades i que faci un romesco notable. Jo se que soc una mica vell, però voldria tenir fills, tres o quatre. Per això prefereixo una noia jove i com que soc encara atractiu (malgrat la panxa) crec que l'edat no hauria de ser un problema.


Si t'agrada el rockandroll, creus que l'edat no es un problema i t'agradaria conèixer un aventurer, truca'm. Encare que no ens coneixem, et porto sempre al cap.