Sóc l'Elvis i t'estic buscant (Manuel)

Hey Forum, com va això?



Soc l'Elvis Presley, tinc 77 anys i visc... bé, ara visc a Castelldefells, però he viscut per tot arreu!


Però començaré pel principi. Tinc 77 i els porto molt bé, tinc els cabells a sobre dels muscles i puc dir que encare fan embogir les noies. M'he fet un lifting i estic com veieu a la foto: semblo de 30 anys! El cos, però, em delata: estic una mica gros i no em mou com avanç, fins i tot quan ballo no soc el mateix, encare que els moviments de pelvis els faig amb la mateixa gràcia de sempre i més. Per això algú em dic Pelvis Presley!


Fa anys que visc sol, no tinc fills i soc molt solitari, però voldria que això canviés i per això he entrat en aquest forum. Als anys 50's i 60's vaig ser molt famós. La gent m'estimava molt. Tant, que no podia sortir pel carrer tranquil; no podia menjar en un restaurant ni anar a prendre el sol a la platja. Al final vaig fingir la meva mort per poder escapar i descansar: començar una vida nova. Vaig a anar a viure a l'Amazònia amb els zoé, un poble de gent tranquil.la y feliç que no coneix les “ventatjes” de la nostra civilització. Va ser un intercanvi intens, vaig a aprendre a caçar i ells van a aprendre els acordes bàsics del rockandroll. Els zoé van incorporar els meus moviments pelvics als seus rituals i jo vaig incorporar la ayahuasca i la seva cosmovisió a la meva vida.


Tot anava molt bé, però sentia a un vuit irreductible: a l'Amazònia no existeix el pa amb tomàquet! Al principi no era greu, amb les novetats en tenia prou. Però finalment el desitge ha sigut mes gran i vaig tornar a sortir a la “civilitzaciò”. Ara visc a Castelldefells, on ningú em reconeix (als nois i a les noies de Castefa els mola l'electronica). Tinc molts amics, estic aprenen català i en las calçotades he trobat el misticisme de la meva vida amazònica. No tinc problemes econòmics, gaudeixo dels diners que m'arriben per drets d'autor (l'ESGAE em roba el 40%, però això es altra historia) i de vegades faig espectacles al carrer per arrodonir el mes.

Ara cerco la meva mitja taronja. Després de tants anys de soledat voldria compartir la vida amb una noia interessant, maca i simpàtica. Que sigui divertida, que li agradin les calçotades i que faci un romesco notable. Jo se que soc una mica vell, però voldria tenir fills, tres o quatre. Per això prefereixo una noia jove i com que soc encara atractiu (malgrat la panxa) crec que l'edat no hauria de ser un problema.


Si t'agrada el rockandroll, creus que l'edat no es un problema i t'agradaria conèixer un aventurer, truca'm. Encare que no ens coneixem, et porto sempre al cap.

Burton, un amic compromès

Hola, em dic Burton i sóc un amic molt compromès. 

Tinc 3 anys, sóc ros amb els cabells curts i tinc un nas gran, però això està bé perquè m’agrada olorar-ho tot.  De la meva personalitat puc dir que sóc molt rialler,extravertit i intel·ligent. Ah! I també molt amable.  De debò no hi ha cap persona en el món amb qui m’hagi barallat mai. Entre les meves activitats favorites estan: sortir a passejar, menjar i sóc molt hàbil amb la pilota. També sóc bona companyia. Si estàs trista o de bon humor, jo també ho estaré amb tu. 

De moment no tinc cap amo que em doni casa. Aquí al refugi estic be perquè tinc molts amics, però encara sento que em falta alguna cosa. Per això, estic cercant a algú qui tingui el temps per jugar amb mi, que estigui disponible sempre que ho necessiti  i que a més  em pugui donar el afecte que vull trobar en un llar. Tant me fa si és alt, baix, gros, fort, dona o home. El que sí vull és que sigui responsable, i com jo, amable.

Si creus que tu pots ser aquesta persona en la meva vida, doncs truca al Refugi de Animals de Terrassa i pregunta per el Burton. 

Ens veiem aviat,

Burton

(María Moreno)         

Hola sóc Barbie i busco al meu Ken (Estela Del Rincón)

Hola a tothom, 

 Em dic Sharon Barbie, i tinc 21 anys, vaig néixer a Florida, però ara estic vivint sola a Beverly Hills on vaig fer possible el meus somnis, fer una festa Playboy de Chihuahuas i operar-me els pits, ara els tinc molt més grans jijijiji. 

D’acord, començo amb la meva descripció. Sóc una noia alta, faig 1,80 centímetres  d’alçada i peso 50 kg. Tinc els cabells rossos, llargs i sempre nets. Uns ulls grans i blaus, un nas petit i uns llavis que fan goig veure’ls. Per tant, em podria descriure  com una noia prima i guapa. No tinc cap fill.

Em considero agradable, extravertida, esbojarrada, divertida, intel·lectual  i molt riallera. M’agrada que em facin cas, anar de compres i a la perruqueria, i de vegades practico una mica d’esport (yoga). Les meves botigues preferides són: Louis Vuitton, Chanel, Gucci i D&G.

Sóc dissenyadora de moda femenina i en el meu temps lliure vaig a festes privades amb les meves amigues. També tinc el graduat escolar.  

Tinc un Chihuahua molt bufonet , al qual m’emporto en la meva bossa a tot arreu, fins i tot a treballar.  En ocasions escoltem música de Paris Hilton junts.

M’agradaria trobar un noi que posseís, a ser possible, una mansió amb piscina, per poder prendre el sol amb les meves amigues i el meu Chihuahua, que tingués un cos atlètic, que li agradi parlar i anar al cinema i que em passegi en descapotable. Si pot ser, vull que tingui el cabell llarg i fosc, que sigui alt i que vagi al gimnàs.  

En general, busco una persona que em faci riure, que m’acompanyi als meus viatges, que no tingui fills i sobretot, que no fumi, ja que el meu cuqui (Chihuahua) és al·lèrgic al fum.

Tot això per establir una relació sentimental seriosa  i amb glamour.

Atreveix-te a conèixer-me i passaràs una bona estona ;). 

No t’oblidis de deixar el teu comentari. 

Richard Castle busca la seva mitja taronja. (Sara-Aude Huser)

Hola a totes,
Em dic Richard Castle.
Tinc 47 anys i visc a Nova York.

Pel que fa al meu físic, tinc la cara rodona, els ulls ametllats, ells llavis prims i les celles fines. Els meus ulls son de color blau fosc. El meu nas és de dimensions normals: ni massa xato ni massa prominent. Tinc una cara i un cos ben proporcionats. El meu cos no és ni escanyolit ni grassonet. Al contrari, sóc un home atlètic i per tant tinc un cos musculós. Em definiria com un home guapo i atractiu.

De caràcter, sóc emprenedor, decidit, obert i tolerant. Quan em fixo objectius, solo aconseguir-los. Tinc les idees clares tot i que estic constantment al tanto d’opinions diferents de les meves i sempre les respecto. Tinc tendència a ser una mica presumit i no ho amago. La raó d’aquest defecte és que sé que sóc guapo i com que m’agrada presumir, sempre busco la manera de fer-me veure o sentir. Malgrat això sóc una persona agradable i intel·ligent. També sóc intel·lectual. És clar, sóc escriptor!
Amb les dones, sóc cortès i servicial. M’agrada fer sopars romàntics al restaurant, regalar roses a la meva parella i fins i tot portar-li l’esmorzar al llit.

En realitat, el meu nom no és Richard Castle, tot i que tothom em digui així. Al batejar-me, els meus pares em van posar Richard Alexander Rodgers. El meu nom d’artista, però, és Richard Edgar Castle, en honor a l’escriptor americà Edgar Allan Poe. «Castle», que en català significa castell, m’ho he posat perquè m’encanten les històries gòtiques. També m’interesso en les històries que mai es resolen, com ara aparicions alienígenes, desaparicions que no deixen rastre o encara morts tan misterioses que no permeten identificar el criminal. Com podeu veure, m’agradan les aventures, els enigmes i els problemes per resoldre.

Respecte de la meva vida laboral, sóc escriptor, com ho he dit més amunt. Després d’haver escrit una sèrie de vint-i-sis novel·les policíaques amb la mateixa detectiva com a personatge principal, m’he avorrit i he decidit fer-la matar. Al sentir el descontentament del meu públic i dels meus companys escriptors, he conclòs que el meu destí era seguir amb aquestes històries. El resultat ha sigut molt positiu i l’èxit de la vint-i-setena novel·la ha sigut incomparable. Per seguir en aquesta bona ratxa, he trucat a un vell amic, l’alclade de Nova York, per què em deixi col·laborar amb la policia de la ciutat. Per tant, el personatge principal de les meves novel·les, la Nicky Heat, és inspirada de la millor detectiva de la ciutat: la Kate Beckett, amb qui treballo cada dia. A més, gràcies als meus innombrables contactes, resolem casos ràpidament i senzillament.


Malgrat aquesta vida aparentment divertida, segueixo buscant la meva mitja taronja. M’agradaria poder conèixer una dona jove i guapa. No sóc molt exigent. Només puc dir que m’agraden les dones que mesuren uns cent setanta centímetres, que no pesen més de seixanta kilos, que tinguin el cabell ros i rissat, que tinguin els ulls blaus, que tinguin un cos atlètic i unes cames molt llargues, i que no es pintin massa. Si creus que em podries agradar, si creus que ets divertida, intel·ligent i interessant, no dubtis més, contacta amb mi!

T’estaré esperant.

Richard Castle